Formes d’identitat

Artistes catalans a Londres


Guillem Ramos-Poqui, Eva Bosch, Eduard Bigas, Esteve Subirah, Miquel Garcia i Joan Martí Ortega


Comissària: Laura Plana


Sis artistes catalans de tres generacions diferents relaten la seva experiència com a residents a Londres. Deutors directes de l’art d’avantguarda modern i dels artistes de la generació informalista, tracen el teixit cultural internacional de l’art català contemporani. Les obres presenten similituds formals properes, ja que tots els creadors són hereus de la tradició pictòrica de les arts catalanes més universals.


Del 10 al 27 de maig de 2011
de dilluns a dissabte de 10 a 13 i de 16 a 21h
Entrada lliure
Inauguració: dimarts, 10 de maig a les 19.30h
Eixample

TEXTE PRESENTACIO

L’exposició Formes d’Identitat. Artistes Catalans a Londres presenta 6 artistes catalans que relaten la seva experiència com residents a l'estranger. Londres. Berlin. Paris. Nova York. Sao Paulo. De tres generacions diferents des de 1940 fins a 1980, son directes deutors de l’art d’avantguarda modern i també del artistes de la generació informalista. Aquest eix històric i la relació que s’estableix entre mestres i alumnes, entre recepció i creació, permet fomentar els eixos de la creació de la cultura catalana,  traçant el teixit cultural internacional de l’art català contemporani.  En aquest sentit, el projecte fomenta la tradició i el coneixement de les arts visuals catalanes, tant en un entorn local, nacional com internacional. La selecció d’artistes presenta unes similituds formals molt properes, tots ells, hereus de la tradició pictòrica i les arts visuals de les arts catalanes universals. Els artistes participants son Guillem Ramos-Poqui, Eva Bosch, Eduard Bigas, Esteve Subirah, Joan Marti-Ortega i Miquel Garcia.

L'exposicio mostra tambe el proces conceptual cap a la virtualitzacio de la imatge. Desde la pintura i el dibuix fins al collage, arribant a la fotografia i el net.art, les arts expressen un proces de buidatge en la creacio. Aixo significa una post-imatge, allo que suprimeix la representacio de la imatge i la fi del discurs narratiu en la obra. Certs treballs presenten no doncs la imatge en format tradicional, sino en el format especific del net.art, maxima expressio de la era digital, global i immaterial. Aixi, en una epoca de produccio massiva de stocks tecnologics i una rapida evolucio, ens questionem la procedencia d'aquesta tecnica digital de imatge a partir dels components basics de creacio. Es aixi tambe del nostre interes, representar encara la artesania, les arts visuals, la pintura i el dibuix com la base ritual i principal, origen del nostre coneixement i evolucio com humans. Es desde el domini i construccio d'aquestes eines com arribem a aconseguir el proces de virtualitzacio que expressa la idea de la recerca de la imatge, mental i/o d'original.

Es tambe una exposicio on el factor local queda totalment vinculat a allo internacional. Per aquesta part, la curadoria es mostra com un instrument per la politica cultural en la millora i la manera de comunicar l'art amb la societat. I es per aixo que s'acull a una estetica espacial, caracteritzada per la cartografia, expressio dels moviments globals i tambe com una condicio del artista.

LLISTAT D'OBRES

VESTIBUL
Guillem Ramos-Poqui
(Obra de Paris i Londres) 

http://www.ramos-poqui.com/
Sense titol, oli sobre tela, 1966, 65x80cm.

Sense titol, collage, Paris, 1965, 70x100cm.
Sense titol, collage, Paris, 1965, 90x60cm.
Sense titol, collage, Paris, 1965, 90x60cm.
Sense titol, collage, Paris, 1965, 50x70cm.

El Vol de les paraules. El Vol dels sentits i la rao, 1997, fotomontatge digital, 1997, 100x70cm.

Homenatge a Orwell. Mirall (Meditacio), 2003, fotomontatge digital, 33 x 95cm.
Psicologia aplicada, 2001, fotomontatge digital, tinta sobre paper, 100x40cm. 
Sinestesia. Claustre. L'Invisible. Ludwig Wittgenstein, fotomontatge digital, 50x40cm. 
Sense titol, collage, Paris 1966, 50x60cm.

Collage del Telefon, mixta sobre paper, Col. Jordi Rodon Esteve, Barcelona, 50 x 36cm.  

One from the few, oli sobre tela, 1970, 44x34cm. 

Sense titol, oli sobre tela, 1970, 34x34cm. 

SALA CARME BIADA

Eva Bosch (Obra de London)

http://www.evabosch.co.uk/

Catalhöyük,  Mother Goddess, 2005 - 2006, oli sobre tauler DM, 61cm x 50cm.

Catalhöyük, Cosmos, 2005 - 2006, oli sobre tauler DM, 61cm x 50cm.

Çatalhöyük leopards , 2005, oli sobre tauler DM, 50 x 61 cm.
Çatalhöyük Houses, 2005, oli sobre tauler DM, 45 x 40 cm.
Catalhöyük alfombra, 2005, tecnica mixta sobre tauler DM, 45 x 40 cm.

Les vocals A - Negre, 2005-2006, oli sobre tela, 56 x 46 cm. 

Les vocals E - Blanc, 2005-2006 , oli sobre tela, 55 x 45 cm. 

Les vocals I - Vermell, 2005-2006, oli sobre tela, 55 x 45 cm.

Les vocals O - Blau, 2005-2006, oli sobre tela, 55 x 45 cm. 

Les vocals U - Verd, 2005-2006, oli sobre tela, 55 x 45 cm. 

After Yuko 1995-2011, oli sobre mill, 33x30 cm.

The circus, 1986, oli sobre tela, 136x215cm.

Home holandes, 1987, oli sobre tela, 45 x 40 cm.

Home prenyat 1998, oli sobre tela, 45 x 40 cm. 
Peckham, oli sobre paper preparat, 2009, 23x30cm.

Arròs xines fregit i cervesa de llauna, Londres 1999, oli sobre paper preparat, 23x30cm.

Escorcolls al taller, Londres 1998, oli sobre paper preparat, 23x30cm.

SALA MONTSERRAT ROIG
Esteve Subirah . Eduard Bigas . Miquel Garcia. Joan Marti Ortega .




Eduard Bigas 
(Obra de London)

http://www.eduardbigas.com/
Times of confusion, 2008, tecnica mixta sobre tela, 51x61cm.
Adiction, 2008, tecnica mixta sobre tela, 40.5x30.5cm.
Rythm n5, 2008, tecnica mixta sobre tela, 51x51cm.
What the hell Iam doing here?, 2009, tecnica mixta sobre tela, 51x61cm.
A true history of a drunken mother, 2009, tecnica mixta sobre tela, 51x61cm
Tribute to Francis Bacon, 2009,  tecnica mixta sobre tela, 51x61cm.
Join the army, 2009,  tecnica mixta sobre tela, 51x61cm.
A walk in the park, 2008, tecnica mixta sobre tela, 51x61cm.
Lorca's dream, 2008, tecnica mixta sobre tela, 51x61cm

Esteve Subirah

(Obra de London)
www.estevesubirah.com/
Variacions London, 2011. Instal·lació, 2 taules, 2 marcs d'acer inoxidable i metacrilat. mides variables
VL2, 2011. Net art: www.estevesubirah.com/vl2.php

 

Miquel Garcia

(Obra de Sao Paulo) 

In this world  ( Del projecte Interferencies), dibuix- collage, dimensions variables, Sao Paulo 2009 

Joan Marti Ortega
(Obra de New York)
http://joanmortega.weebly.com/
Cartografía de Brooklyn a través de les seves estacions de metro a l'aire lliure
Vistes de l'estació de la 4ª Avinguda, línia F, fotografia, 50 x 60cm
Parkside. Línia Q, fotografia, 50 x 60cm
Church Avenue, Línia Q, fotografia, 50 x 60cm
Bevely Road. Línia Q, fotografia, 50 x 60cm
Courtleyou Road. Línia Q, fotografia, 50 x 60cm
Avenue M. Línia Q, fotografia, 50 x 60cm
Bay Parkway. Línia N fotografia, 50 x 60cm
Ocean Pakway. Línia Q, fotografia, 50 x 60cm
Coney Island - Stilwell Avenue. Vistes de Coney Island, fotografia, 50 x 60cm

TEXT D'ARTISTA 


Guillem Ramos-Poqui
Guillem Ramos-Poqui és doctorat per la facultat de Belles Arts Sant Jordi. Durant la dècada dels seixanta compartí avantguarda a París amb Miralda, Benet Rossell i Joan Rabascall entre altres. Rep el reconeixement per part de la crítica institucional de la mà d’Alexandre Cirici, presentant-lo com un dels principals artistes en el tractat d’art d’avantguarda catalana. Entre altres, José Corredor Matheos, ha escrit sobre el seu treball pictòric, fotogràfic i collages principalment, definint-lo com un dels impulsors del Art Povera Catala. La seva obra es basa en la recerca d’un llenguatge per l’art entre el discurs subjectiu de l’artista i la seva relació amb el medi que l’envolta.

Eva Bosch 
Vista per Matthew Tree (escriptor anglo-català que viu i treballa a Londres). Seria fàcil de dir, potser còmode i confortable, reclamar el treball de Eva Bosch, especialment els últims anys, influït principalment per mestres Catalans com Salvador Dalí(per la seva qualitat de somni), Joan Miro (per l’extravagància de formes imprevisibles) o Antoni Tapies (per l’ús del collage i els diversos materials). Certament aquestes influencies, algunes conscients, altres menys, son presents en moltes de les seves pintures, però al mirar-les amb atenció esdevé clar que Bosch ha investigat en moltes altres fonts potencials d’inspiració, que a diferencia dels tres artistes mencionats anteriorment, son llunyans a ella i sovint en llocs remots.

Eduard Bigas 
Eduard Bigas inicia la seva carrera com artista plàstic sota la influencia i amistat del pintor Modest  Cuixart. L’amistat i els anys d’aprenentatge li donen a la seva obra una influencia de les segones avantguardes de l’art català, de les que rep alhora una motivació per la invenció pictòrica, el gest imaginatiu i la fantasia característica de la època. Com artista plàstic, la influencia del collage li donen a la seva obra un caràcter fresc i natural que recorda a la sàtira i l’art burlesca. La figuració grotesca i carnavalesca l’acosten a un llenguatge proper al còmic i la critica social, sense despendre o perdre la màgia de l’origen.

Esteve Subirah 

Esteve Subirah ha treballat en amb la metodologia artística des de 1999 quan inicia la seva carrera com artista. Del treball en grup, en mantindrà la necessitat de pensar l’art com un instrument de comunicació i enteniment. La seva poètica fotogràfica s’acosta al  realisme treballant la tècnica a partir del qüestionament de la forma o la funció. Les seves exposicions resulten poètiques, hermètiques i enigmàtiques i les seves obres busquen el llenguatge que expressa analogies entre les formes i relacions amb les tècniques.  VL2 ha esdevingut un dels projectes autònom sorgit a partir de la instal·lació Variacions London, 2011 d’Esteve Subirah en el marc de l’exposició Formes d’identitat. Artistes catalans a Londres a la Casa Elizalde de Barcelona (10.05.2011- 27.05.2011) comissariada per Laura Plana.  Variacions London s’articula a partir de les tensions que es produeixen al separar la imatge del seu suport, en un intent que cada part s’expressi de forma autònoma, en part només assumible des d’una significació abstracta. Varis fragments rectangulars de metacrilat negre disposats sobre dues taules blanques mostren els formats de les imatges no realitzades. Les diferents intensitats de negre ens remeten als ritmes d’una possible narració fallida. En una de les parets de la sala s’acumulen materials provinents d’aparadors comercials, la part matèrica s’expressa a partir dels moviments dins la sala i de les llums canviants provinents de l’exterior. VL2 és un projecte obert i participatiu que posa en relació les ciutats amb els seus residents estrangers. A partir del aparadors dels centres comercials es construeix un mosaic d’imatges reflex de la nova geografia global, on les ciutats tendeixen cada cop més a desconnectar-se de les seves regions i a integrar-se dins la xarxa de ciutats de l’economia de la globalització. Les imatges contenen una superposició de plans, que a partir del marc d’aquesta finestra comercial mostren les formes dels productes exposats, els reflexes de la ciutat i l’enquadrament subjectiu dels residents estrangers. VL2 no adopta cap forma d’estudi, ni pretén seguir cap model estadístic, a partir de les noves eines de comunicació virtual i de la mobilitat geogràfica cada imatge tan sols tindria la intenció de comunicar A ON ESTIC.

Miquel Garcia

Les obres de Miquel Garcia es converteixen en un llenguatge capaç de comunicar i expressar allo cientific com quelcom poétic. Referencies de la epoca contemporane, expressen la epoca de deriva i movilitat en l qual vivim, caracteritzada per un proces de hibridación entre mitjans i disciplines. Aquí, la dislocació representa un intent de reconstruir la incompleta experiencia de re-definir les perspectives subjectives, aquelles escales poc probables i de realitats irreconciliables. El proyecto Interferencias. Desencuentros en la comunicación, es un proyecto, que invita en su participación a inmigrantes de diferentes ciudades del mundo. Interferencias se sitúa en la intersección, el lugar donde confluyen varias disciplinas muy vigentes en el arte contemporáneo: la antropología como metodología de inmersión en espacios físicos o simbólicos, elaboración de análisis y reordenación interpretativa para la configuración de un mapa etnográfico y visual; la dimensión social y composición y cuestionamiento de la veracidad de un documento y la proximidad a lo real de los documentales; las estrategias de producción de las prácticas publicitarias y por último la posibilidad de diálogo y transformación de los espacios a través de las intervenciones artísticas. Para desarrollar esta última idea, Interferencias está construido y pensado con diversos usos expositivos y procesuales, como dispositivo para introducirse e intervenir en el espacio público y al mismo tiempo como obra para ser exhibida en espacios expositivos.

Joan Marti Ortega

A l’octubre de l’any 2008 vaig fer una temptativa d’establir-me a la ciutat de Nova York. Les meves primeres impresions de la meva estada a Brooklyn van ser la d’un lloc ple d’encant. Les cases unifamiliars (anomenades Brownstones) semblaven prometre un entorn fet a la mesura de l’ésser humà. La condició històrica de l’arquitectura moderna en aquest barri, feia pensar que em trobava en el punt de partida d’una arquitectura globalitzada, amb la diferència de que aquell semblava ser l’únic lloc on no estava horriblement descontextualitzada. Vaig intentar sortir a conéixer aquest entorn però aquesta era inabastable. Un terreny extens i pla sumat a una nació que només néixer es va veure abocada de ple a la Revolució Industrial, han fet de Long Island un model d’urbanisme de masses: Els encantadors Brownstones perden la seva singularitat i es repeteixen fins a l’horitzó en uns carrers pensats per transitar, en uns barris sense espai públic, sense punts de trobada. No hi ha turons, ni cascs antics, ni antigues viles... Aquestes fotografíes són el resultat dels meus esforços per acotar aquest territori. En un espai completament homogeni, en que es repeteixen els mateixos elements i que careix d’identitat, l’únic que situa en el mapa un lloc són les estaciones de metro. Un carrer o una avinguda atravessa la ciutat d’est a oest o de nord a sud. Les estacions de metro de Brooklyn es troben a l’aire lliure, exhibint unes vigues d’arquitectura “paleo-industrial” (també repetides fins a l-infinit) que dialoguen amb l’entorn. En certa manera, aquestes fotografíes intenten plasmar aquesta situació en la que et trobes al mateix temps sota cobert i l’aire lliure; Volen abastir el paisatge de l’arquitectura interior i de l’entorn exterior que podem relacionar amb espai privat i espai públic respectivament. No obstant es produeix en les fotografies una parcelació radical d’ambdós. Aquesta série comença oferint-nos una imatge d’una famosa icona de la ciutat de Nova York des d’un punt de vista completament quotidià, que ens mostra la brutícia de les víes i dels terrats i la despulla del seu caràcter épic i ampliació per ampliació avança cap al final de les línies que recorren Brooklyn, al veïnat de Coney Island. Aquest, tot i que icónic, es també un dels pocs llocs públic pensats per a l’oci i per a la trobada de tota una societat. Aquest treball respón a unes inquietuds personals respecte dels conflictes de la identitat local amb una cultura de masses internacional i al respecte de la íntima relació de l’individu amb el seu entorn, tant geogràfic com social, que he plasmat en el conjunt de la meva obra.

BIOGRAFIA

Guillem Ramos-Poqui (Barcelona, 1944)
Guillem Ramos-Poqui actualment viu i treballa a Londres des de 1968. Va viatjar a Paris on va coneixer l'avantguarda Pop figurativa (Nikki de Saint Phalle, Tinguely) i comparti taller amb Argimon i Miralda. Despres va ser estudiant becat per EEUU. Es va recorrer el pais coneixent directament la pintura post-abstracta i el cercle Pop de Noland, Rauschenberg i Warhol. La influencia es percep en la seva obra. Despres es trasllada a Londres on va ser Director de la University of Fine Art of Chelsea College durant el periode 1990-2004.  El seu treball s’ha exposat en diverses ocasions, 1965: París: Cité Internationale des Arts (individual), 1966: París: Galerie des Beaux Arts, 1967: New York: One Eleven Gallery, 1968: London: The Arts Laboratory (individual), 1971: London: Spanish Institute (individual), 1972: Barcelona: Madrid Institute of North American Studies (individual), 1973: London: Institute of Contemporary Art (I.C.A.), 1981: London: Camden Arts Centre, 1982: Paris: Grand Palais, entre altres.

Eva Bosch
Eva Bosch va ser de les primeres estudiants catalanes becades a la Royal College of Art de London, 1983-1986. Despres de l'estada, va rebre la Beca per estudiar a la  Rijksakademie d'Amsterdam el 1988. Als 90's participa en una residencia internacional de The Delfina FOundation Art Turst. I al 1995 rep el premi Pollock-Krasner de EEUU. Recentment, l'estiu del 2007, ha participat en un projecte de recerca en residencia a Catalhoyuk, Turquia.  Entre les exposicions col·lectives destaquen 2005 Dulwich Festival Art, 2003 Arte axuda Galicia Vigo, Ourense, San Sebastián, Santiago de Compostela, 2001 Starting a Collection - Art First London, 2000, Harlech Biennale 2000 (Spain, Holland, France).

Eduard Bigas (Girona, 1969)
Viu i treballa a Londres. Participa en la primera exposició individual als 19 anys. Ha residit a Australia i New York, i actualment a Londres. De les exposicions individuals destaquen 2009 Arteca - Times of Confusion – Palafrugell – Espanya, 2007 The Brick Lane Gallery - Suspended Calamities - London, 2007 Fundació Cuixart - Barcelona. Ha participat en les següents exposicions
col·lectives 2007 Nettie Horn Gallery - London, 2006 The Brick Lane Gallery London, 2006 Fundacio Cuixart - Homenatge Cuixart - Barcelona, 2004 Chelsea Art Society - 57 exhibition - London, 1995 Museu del Suro - Art per Bosnia - Palafrugell, 1988 Sala d'Art Empordà. La seva obra ha estat exposada a Miami, Girona, Madrid, London.

Esteve Subirah (Girona,1975)
Esteve Subirah participa a les exposicions 2009 Mostres entorn de la fotografia contemporània al Bòlit Centre d’Art Contemporani Girona. Al 2008 es publica el catàleg Les Bones Intencions (1997-2008) amb textos de Jana Leo i Eudald Camps. Participa a ARCO’08 a l’estand del Ministerio de Cultura. Exposa a la V Biennal d’Art de Girona. La Fundació Casa de Cultura adquireix la peça En el lloc dels fets, 2006-2008. Al 2006 es seleccionat per participar a Generación 2006 Premios y Becas de Arte Caja Madrid amb itinerancia a Madrid, Santander, Barcelona, Valencia i Sevilla. La Fundación Caja Madrid adquireix la peça S/T 10. Al 2004 participa a la XIV Biennal Mostra d´Art Contemporani Català de St. Cugat. Al 2003 viatja a Helsinki i realitza un treball per a l’exposició Llistes d’Espera de la Fundació Vilà Casas (Espai Volart – Barcelona) i No-Llocs a Espai Container de l’IGAC. Al 2002, Carme Sais confia en la primera i única exposició individual: Selfmedication a les Sales Municipals d’ Exposició de Girona. Al 2000 exposa a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (BCN) dins el cicle Un Oasi en el Desert Blau.

Miquel Garcia (Barcelona, 1975)

Miquel García he realizado residencias artísticas en Chang Dong Art Studio, Seúl, becado por la Unesco- Ascberg. En  Axeneo7, Quebec becado por Conca ( Consejo Nacional de las Artes de Cataluña), en MCO arte, Oporto becado por la Fundación Joan Miró de Mallorca y en Hangar, Barcelona. En el 2006 recibí una beca de intercambio otorgada por Can Xalant (Mataró) para realizar un proyecto y exposición en Medellín, Colombia. He expuesto de forma colectiva en la Galeria Vermelho de Sao Paulo, La Sala de Arte Joven de la Generalitat, el Casino de Luxemburgo,  Stampa, y en las Biennales de Zamora, Turku ( Finlandia) Vic, ALBIAC (Almeria). En el festival LOOP  en los años  2003, 2006 y 2008.  Mis trabajos han sido vistos en exposiciones itienrantes en San Francisco, Londres, Berlin, Munich, Paris, Milan. En el 2003 gané la beca Carta Blanca del año del diseño con el proyecto Transforma. En el 2001 representé a Barcelona en la Bienal de jóvenes Artistas de la Europa y el Mediterráneo en Sarajevo. Actualemente estoy realizando una residencia en la Casa das Caldeiras, Sao Paulo y preparando  la presentación de un proyecto para Dare Dar en Montreal. En la area de la docencia he impartido talleres en Colombia, Palestina, Buenos Aires y Sao Paulo.

Joan Marti Ortega (Barcelona, 1983)

Joan Marti Ortega ha estudiat a la UB, Facultat de Belles Arts (2004 -2009) i es Llicenciat en Belles Arts, juny del 2009. Ha realitzat ensenyament a la Escola Superior de Disseny i d’Arts Aplicades Llotja (2002 – 2004), com el Cicle Superior  d’Il·lustració, i també en la mateixa del 1999 – 2002, cursa Batxillerat Artístic. Entre la activitat recent destaca com Artista Resident al “Taller Pubilla Kasas” (T.P.K.) els anys 2009 i 2010. Forma part del Workshop “Regenlab Oporto ’09”; Sobre la regeneració urbana en aquesta ciutat portuguesa. Juntament amb altres membres de la xarxa europea de centres de producció artística (i pensament contemporani) Canibal l’Hopox. Participà en la programació de la Sala d’Art Jove el 2010, amb un mural l’exposició Ohne Title. En el Maig de 2011 participa en l’exposició “Formes d´Identitat” a la Casa Elizalde.

IMATGES

Guillem Ramos - Poqui
Collage del Telefon, mixta sobre paper, Col. Jordi Rodon Esteve, Barcelona, 50 x 36cm.
 

Eva Bosch
Çatalhöyük leopards , 2005, oli sobre tauler DM, 50 x 61 cm.
 

Eduard Bigas

Times of confusion, 2008, tecnica mixta sobre tela, 51x61cm.

Esteve Subirah 
Variacions London, 2011. Instal·lació, 2 taules, 2 marcs d'acer inoxidable i metacrilat. mides variables

Entrevista a Laura Plana Gracia, comissària de la exposició Formes d’Identitat. Artistes catalans.

-Com sorgeix la idea de fer aquesta exposició?

Surt d’una estada de sis mesos a Londres que vaig fer quan estudiava a la universitat del centre Sant Martins. Allà vaig fer un curs de comissariat l’any 2009, i juntament amb la meva professora Sara Sparks vam estar investigant metodologies de comissariat, va ser aleshores quan vaig presentar una proposta d’artistes catalans que residien fora del país a Londres. A partir d’aquí vaig començar a treballar el tema, fent investigació, buscant la gent que residia a Londres, gent que havia estudiat allà, gent que treballava allà... després vaig començar a buscar els espais i els canals de comunicació.

- Quin és l’objectiu de l’exposició?

Mostrar un procés d’evolució des de les arts visuals. Bàsicament és la recerca de la imatge, des de l’artesania fins a les tècniques digitals, de captura i amb una idea que com a procés artístic contempla el ritual i la creació com a recerca de l’origen.

-Com veu triar als artistes?

Normalment per una part hi ha un procés d’investigació i recerca dels artistes que són la herència del que jo dic, la tradició de les arts d’avantguarda, posterior a la generació formalista. Vaig buscar quins són els artistes que treballen en una escena local i internacional i després per altra banda m’interessava l’escena jove de la ciutat. Hi han uns artistes que formen part del que es la meva investigació com a comissaria,  són gent que treballen amb mi. Són artistes que per com treballen i per la temàtica crec que són els millors artistes que hi han a la ciutat.

- Què tenen en comú?

És una escena que be formada amb tres blocs generacionals però hi ha un intent d’unitat estilística amb una diferència generacional i de mitjans. Aquest procés ens porta a explicar el que esta succeint ara a nivell contemporani.

- L’obra parla d’un tema en concret?

No, els que a nosaltres ens interessa són els usos del dibuix, el collage i la pintura. Una recerca i investigació en el que és la imatge. És la idea de representació en art contemporani, per què representem?, quins són els nostres instruments?. Per què el collage i el dibuix són instruments del pensament crític?. Tenim un interès en la ideologia, en com des d’una escena local d’artistes de Barcelona podem tenir accés als punts més estratègics del món, com Berlin, París, Nova York, Sao Pablo, Londres... La idea és ajuntar lo local amb lo internacional a través de les arts visuals des de la pintura fins al net-art.

-No veu pensar en agafar autors d’altres ciutats?

Per nosaltres Londres és el paradigma, el punt d’unió on ens hem trobat tots però a partir d’aquí és una xarxa, és la experiència internacional. El que passa és que Londres per nosaltres és el punt de partida.

- L’exposició va dirigida a un públic concret?

No, el que busquem és un públic ampli. Ens interessa arribar tant a famílies com a un públic adult o gent jove.

- Com està sent la reacció del públic?

Està tenint molta acollida, la veritat és que creiem que ha sigut un èxit, estem molt contents. Tots els artistes van estar molt feliços, la gent va venir des de Londres. Estem molt contents de poder oferir un producte així.

-Teniu pensat fer una segona part o un projecte futur?

Sí, és un procés de treball que tindrà desenvolupaments futurs.