Centre d'Estudis i Documentació
Investigació
Programa de residències per investigadors
Centre d’Estudis i Documentació
Plaça dels Àngels, 8
Tel: 93 481 79 05
mail: centredestudis@macba.cat
PROJECTE A DESENVOLUPAR. Investigacio.
Assaig per TESIS Doctoral Historia de l’Art UB
Els Llocs de L’Art. Una investigacio entorn a l’Art i l’espai.
Paisatge urbà, anti-monument, espai públic i esfera social són conceptes que defineixen i engloben pràctiques artístiques preocupades per la historia i el desenvolupament de la imatge pública de la societat en general. L’escultura pública com programari i influencia en la creació del discurs històric i l’educació, i també com transimissió i herència del coneixement, genera pràctiques d’apropiació de l’espai públic.
En aquest punt, la democràcia social i les pràctiques artístiques recuperen la memòria històrica per construir anti-monuments com reclam al valor de la praxis social i la pràctica democràtica i en aquesta mateixa línia, apareix el paper de l’artista-constructor, l’urbanista o l’artista-arquitecte, per establir aquí un dels models mès importants en la clara execució del teixit i estructura social. Altres branques d’aquesta vessant històrica i social del discurs artístic actual és aquella que es desenvolupa a partir de la psicogeografia, la cartografia o l’antimonument. Estratègies d’acció, models utòpics o construcció de figures atípiques en l'espai del museu, inscriuen l’antiga pràctica artística del paisatge com un model de coneixement i representació en l’art contemporani.
En aquest punt, es tracta de proposar la representació del paisatge natural a travès de la trama d’espais contemporanis conformats entre altres per imatges de la ciutat, no-llocs, heterotopies i fronteres. D’aquesta manera s’estableix la praxi artística com una minoria ètica decidia a la conservació del patrimoni i la memòria i tambe basada en la construccio de l’opinio publica donant respostes als problemes de la societat. El fet de presentar aquests paisatges com una imitació fictícia de la natura, resulta de l'habitual confusió a la que diàriament ens afrontem. Plantejar la descontextualització d’aquestes imatges per medi de formats que ens remeten al món de la publicitat i l’atmosfera urbana com metàfora de la nostra enganyosa realitat "implicant-se d’aquesta manera en la construcció de l’imaginari col·lectiu i el paisatge como metàfora i simbologia d’allò social”. Així, molts artistes coincideixen en representar l’imaginari col·lectiu influït per la societat de consum, construint una estratègia de seducció com simulacre d’allò real, apropiant-se de tècniques pròpies de la publicitat o el turisme. Allò que Adorno descrivia com procès de construcció de la psicologia de masses en la identificació del producte, del símbol o la imatge de poder gràcies a la propaganda i la reproducció tècnica, actualment definit com simulacre per Baudrillard.
Així la proposta artística ès la de tractar la realitat com a Document, un mètode pal·liatiu per certes pràctiques socials. El concepte de treballar la realitat com a document es centra en la Memòria del lloc com Informació, per crear entorn del lloc un procès documental que defuig la falsació i la mentida i tambe l’especulacio. En l’espai públic en l’últim segle s’estan disposant sistemes de seguretat (càmeres principalment) que són usades com dispositiu de coacció que actuen com efecte de poder, (Foucault, Vigilar i Castigar), i que representen les formes monumentals i hegemòniques del discurs de poder en la historia. Juntament amb els panells publicitaris, càmeres de seguretat i dispositius de dominació construeixen un paisatge urbà dominat per la vigilància, on el subjecte troba resistència a crear lliurement una definició de societat (Màquines de guerra, Deleuze i Guattari). Com a proposta ètica i humanista l’anti-monument representa la fragmentació del discurs, la impossible comunicació, la poètica del material, un discurs alternatiu.
Critical urbanism, paisatge i anti-monuments qüestionen el discurs tradicional de la historia i defineixen el monument públic com política. L’arc de triomf i l’escultura pública com part d’un programari ideològic quan desde la I-lustració, l’art té una intencionalitat popular, de construcció relacional i no dominant, essent la participació social una funció per la construcció de la realitat. Així, el monument i l’escultura construeixen part
del paisatge de la ciutat.
CALENDARI DEL PROJECTE
- Gener 2011 - Juny 2011
- Periode Investigacio CED
Hi ha 3 projectes precedents. Son:
- Cartografies del no-lloc. Article. Publicacio online a GEIFCO. 2007. http://www.geifco.org/actionart/actionart03/01-marca/articulistas/laura/index.htm
- Cartografies del no-lloc. Exposicio. Fabrica de les Arts Roca Umbert. Espai D’Arts. Ajuntament de Granollers. 2009. http://www.rocaumbert.cat/espaidarts/cat/exposicions_actual.php?idn=10467
- Cartografies del no-lloc. Blog. Arxiu online net-art. Art digital. Mapping i Cartografies. 2009. http://cartographies-of-non-place.blogspot.com/
- Spatial Aesthetics . Database . Mapping . Cartography. ISEA2010. Conference MApping Skies. with Alejo Duque and Max Neupert. Dortmund. Berlin. Germany. http://www.isea2010ruhr.org/conference/tuesday-24-august-2010-dortmund/p27-mapping-virtual-skies
PROJECTE A DESENVOLUPAR. Investigacio. Assaig
- Els Llocs de L’Art. Una investigacio entorn a l’Art i l’espai. Temes: intervencions de l’Arquitectura i l’Urbanisme en Art. Analisi de Conceptes: Heterotopia. No-lloc. Frontera. Espacis Transfronterers. Espais de Memoria. Espais de poder. Espais comuns. Espais politics. Patrimoni. Espai museistic (colonialisme i nacionalisme). Espai public. Esfera publica. Monument. Paisatge. Extraterritorialitat. Des-territorialitzacio. Descentralitzacio. Fires i biennals. Mapejat i cartografia. Distopia. Escena. Mise – en – escene. Teatre. El viatge como alternativa. Global y local. El factor glocal. Esglesies i Palaus. Terrain vague. Geopolitica. Homogenitzacio de l’espai urba. La caverna (el mite, l’origen, Habermas).
(traduccion del texto de ISEA 2010)