*

Exposicio Guillem Ramos Poqui . RCA




Josep Fèlix Bentz, President del Reial Cercle Artístic de Barcelona, es complau a convidar-vos a la inauguració de l’exposició el proper 
Dijous 19 de juny a les 19.30hores


GUILLEM RAMOS-POQUÍ
OBRA RECENT


Exposició del 19 de juny al 6 de juliol de 2014


Amb la presència 
d’Arnau Puig, J. Corredor-Matheos, 
Daniel Giralt-Miracle i Pilar Parcerisas

Comissariada per Joan Abelló Juanpere i 
Laura Plana Gràcia






Horaris Sala d’Exposicions
de dilluns a diumenges de 10 a 20 h
Arcs, 5 // 08002 Barcelona
T. +34 93 301 46 76
info@reialcercleartistic.cat
www.reialcercleartistic.cat


El Reial Cercle Artístic de Barcelona té el plaer de presentar la obra de l'artista català Guillem RamosPoquí.

Guillem RamosPoquí va néixer a Barcelona a on va fer la carrera de Belles Arts. Durant la dècada de 1960 va ser una figura destacada en l’avantguarda catalana de l’Art Conceptual i Povera. Després d'haver estat guardonat amb diverses beques d'art que el van portar a París i Nova York, es va establir a Londres al 1968, on va estudiar a Slade i Royal College of Art. El 1995 va rebre el seu Doctorat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. A Londres va ser Director de Belles Arts a Kensington and Chelsea College (19902004) i Professor de Pintura Avançada al Morley College (20042012). Ha realitzat nombroses exposicions a Londres i a l’estranger.

A través d'una interacció poètica de metàfores visuals, la seva obra articula una visió nova
i important en la pintura que aborda qüestions fonamentals sobre la naturalesa de l'art, la
realitat i la percepció. Les seves composicions meditatives tenen una qualitat visual
hipnòtica, en part degut a la seva aparent simplicitat i puresa formal. Però, de més a prop,
la superfície està plena de l'energia nerviosa que neix de la interacció amb textures
complexes, materials i traços expressius.

El seu treball actual és una síntesi i culminació dels signes formals, símbols i temes que es
troben al llarg de la seva obra.

L'ús de contrast de tècniques com la pintura al tremp a l'ou, la encàustica, l'oli i l'acrílic, aconsegueix una rica varietat de textures, mentre que l'ús de la fulla de plata i fragments de miralls contrasta amb el gra subtil de la tela. Espais multidimensionals es
juxtaposen amb les formes i les imatges que suren lliurement i s'interconnecten a través de
seqüències de colors. Les seves pintures collages compten amb elements efímers (des
de rellotges trencats fins reproduccions d’Antics mestres), convidant a una varietat d'interpretacions i lectures. Al centre de la seva obra es troba el desig de confrontar i
explorar temes contemporanis com la decadència cultural i l'alienació urbana, alhora que
convida a sorgir allò màgic i metafísic a través de la superfície del llenç.

Josep Fèlix Bentz
President del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Joan Abelló Juanpere
Relacions Institucionals del Reial Cercle Artístic de Barcelona.



GUILLEM RAMOS-POQUÍ. OBRA RECENT

En observar l'evolució i la resposta personal de les obres d'art de Guillem Ramos-Poquí, des dels anys 60 fins a les més recents pintures-collages, ens trobem davant d'un convincent paradigma on explorar els canvis en la nostra cultura i societat, fortament vinculats a la relació entre l’art, la realitat i la vida. 

Aquest procés en l’obra de Guillem Ramos-Poquí, es reflecteix en el desenvolupament dinàmic i orgànic de la seva obra, des dels orígens de l'Art Povera a Catalunya; als aspectes visionaris i poètics del seu treball durant els 80's; i en el seu treball experimental amb la tècnica del gravat i els mitjans digitals dels anys 90’s. Tot això, culmina en les seves últimes pintures i pintures-collages, on l'artista està immers plenament en l’actualitat i on representa una composició orgànica del món en una tela on les coses ordinàries adquireixen un significat màgic o metafísic.

El 2001, el crític català, poeta i historiador de l'art José Corredor-Matheos, va escriure: "Hi ha artistes precursors que, un cop imposades les seves propostes, les forces d'innovació es queden enrere, són relativament pocs els que queden oberts als nous temps per imposar noves iniciatives. Entre aquests últims hi ha, sens dubte, Guillem RamosPoquí." (Introducció al catàleg "Guillem RamosPoquí. Collages, pintures, assemblatges, collages digitals. París, Barcelona i Londres, 1965-2001, Colville Col∙loqui Gallery Publications, Londres. Text David Rodway).

Guillem RamosPoquí és Doctor en Pintura per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Sant Jordi, 1995. Durant els anys seixanta, 1965, va viure a París, guardonat pel Govern Francès amb un estudi a la Cité International des Arts, on va formar part del grup d'artistes joves catalans format per Miralda, Rabascall, Benet Rossell i Xifra. El resultat del procés creatiu es va exposar en forma de collages i demés obres a Barcelona al 1967 i a Londres al 1968. El crític d'art i historiador Alexandre Cirici va definir Guillem Ramos Poquí com un dels principals artistes emergents del cercle d’art d'avantguarda catalana dels anys 60 i com l'iniciador de l’Art Povera i l'Art Conceptual a Catalunya. Entre els artistes joves del grup d'avantguarda catalana que vivien entre París i Barcelona s’incloïa Antoni Llena, Zush (Albert Porta), Silvia Gubern, Francesc Artigau, Robert Llimós, Arranz Bravo i Josep Niebla.

Guillem RamosPoquí viu i exposa a Londres des de 1968. Des de llavors, s’ha
dedicat a la pintura i a les arts amb posicions prominents com la de Director de Belles
Arts del Kensington i Chelsea College. Durant aquests 30 anys de llarga i creativa
trajectòria artística, la seva obra ha efectuat un recorregut i un canvi estètic prominent,
tractant diferents tècniques i mitjans que mostren les transformacions de la societat amb
un posicionament sempre crític degut al distanciament significatiu de la perspectiva que
adopta. Aquesta metamorfosi operativa de la realitat natural s’aprecia en forma satírica,
grotesca i còmica en les pintures dels 80’s, mentre que en els fotomuntatges digitals dels
anys 90’s adopta un estil més nihilista i/o humanista.

Als inicis del nou segle, a l’any 2000, dona un gir definitiu cap a la pintura completament determinat i influït per relacions personals que havia mantingut durant els anys 1690s i 1970s, amb personalitats artístiques del món de l’abstracció com Mordecai Ardon (M.Bronstein), Director del Museu d’Art Modern de Jerusalem, millor alumne de Paul Klee; Georgy Kepes, fundador del New Bauhaus al Art Institute of Chicago, juntament amb Laszlo Moholy Nagy; o Ola Wolpe (Ola Okuniewska) qui va estudiar amb Johannes Itten a Viena, i a Bauhaus, amb Itten, Klee i Kandinsky. D’aquí que la obra de Guillem RamosPoquí és un exercici imprescindible en l’art de tendència abstracte, entenent aquest estil pictòric com forma, color i composició per entrellaçar una narrativa universal.

La obra recent de Guillem RamosPoquí es caracteritza per teles de petit i mitjà format, realitzades a partir de 2010. Són obres on segueix configurant el pla de la pintura
en un nivell abstracte, mostrant la doble versatilitat de l’art, és a dir desemmascarant la
forma i el contingut en una transcendència mística de la matèria, desvelant; amb una
correlació estètica amb el moviment poètic interior que intensifica el significat mostrant
una doble visió de l’univers entorn. Així, simbolisme abstracte, geometria i dialèctica de la
imatge són emprats per travessar el transfons de les formes i la matèria que les
embolcalla.

Finalment cal dir que la trajectòria artística de Guillem RamosPoquí és part de la història, de la memòria cultural del marc català de l’art català d’avantguarda . És també, un mèrit històric, una forma d’exili cultural a la recerca de respostes per al desenvolupament de una obra artística total, unitària i completa.

Laura Plana Gracia. Recerca cultural i comissària independent d’exposicions


Guillem Ramos-Poquí
15. The Name of Things. 2013
33.7cm X 26.5cm (13 1/4" x 10 3/8") 
Técnica mixta sobre tela 

Plata acrílica, gráfit, tinta, cera i oli


L'exposició al Reial Cercle Artístic de Barcelona comptarà amb una selecció de l'obra de Guillem Ramos-Poquí 1965-2001 de les col•leccions privades a Barcelona de Jordi Rodón Esteve i Joan Proubasta Renart.  Per veure més de l'obra de Guillem Ramos-Poquí podeu visitar les seves pàgines web a www.ramos-poqui.com


Biografia catalana succinta:

Alexandre Cirici: 'La nova plàstica catalana: Abstracció significativa: Ramos-Poquí' Serra D'Or, maig 1968 Alexandre Cirici: 'Nueva pintura catalana' text catàleg exposició, Casa de la Cultura Cuenca, abril 1968 Alexandre Cirici: 'Ramos-Poquí el 1971' text catàleg expo.Institut d'estudis nord-americans, Barcelona-Madrid,1972  

Alexandre Cirici: 'Objectes Pobres, objectes conceptuals: iniciadors'. Serra D'Or, febrer 1972.


Alexandre Cirici: 'L'art català contemporani'. Edicions 62 Barcelona 1970, pp. 294, 296, 372.


José Corredor Matheos: 'Història de l'art català Vol. IX (La segona meitat del segle XX)' Edicions 62, 1996, Precursors de del art Povera, manifestacions de lo efímer, els objectes de Ramos-Poquí, pp. 91-92



José Corredor-Matheos: 'Guillem Ramos-Poquí. Collages, Paintings, Assemblages, Digital Photomontages: Paris Barcelona London-1965-2001 ('Foreward' del catàleg , 2001, publicat per la Colville Gallery de Londres).


Laura Plana 'Guillem Ramos-Poquí: Introducció i revisió cronològica de la obra: Obra retrospectiva 1965-2009 i Pintures recents 2010-2013' (catàleg digital) 2013

'A través d'un llenguatge metafòric, alhora únic i personal, aquestes obres articulen una visió nova i valuosa en la pintura que tracta de qüestions fonamentals sobre la naturalesa de l'art, la realitat i la percepció. Aquestes pintures de Guillem Ramos-Poquí creen un espai contemplatiu on té lloc una interacció poètica de metàfores visuals, signes i símbols'. (David Rodway)